Què fem

MANIFEST

Guanyem un teatre i ateneu

Els veïns i veïnes, les entitats i integrants del món de la cultura, atesa la manca d’un equipament cultural públic al servei del barri de la Dreta de l’Eixample, ens apleguem per fer renéixer un espai emblemàtic i a hores d’ara en desús: el TALLER MASRIERA. 

Ubicat al carrer Bailèn 70, és un edifici singular que serví com a taller i estudi per a pintors, escultors i orfebres, i més tard com a teatre; fins i tot acollí durant els anys d’esplendor un museu privat amb obres d’alt valor artístic, quan funcionava com a espai de trobada entre artistes de tots els àmbits. Espai de tertúlies, concerts i representacions teatrals, fou al Taller Masriera on, el 1935, Federico García Lorca llegí per primer cop la seva obra Doña Rosita la soltera. L’edifici, d’estil neoclàssic, fou construït l’any 1882 com a rèplica del temple romà de Barcelona i està catalogat per l’Ajuntament com a patrimoni arquitectònic i cultural de la ciutat. Destinat durant dècades a usos que poc o res tenien a veure amb l’art o la vida de barri, ara el veiem desballestat, malmès, abandonat i ennegrit a causa de la pol·lució.

Per això, reclamem el Taller Masriera com a equipament públic de barri, amb una doble vessant: la de TEATRE i la d’ATENEU i casal cívic per a totes les veïnes i veïns i per a les entitats del barri.

Ja fa anys que treballem per arribar a un acord amb l’Ajuntament; ara fem un pas més i entre tots impulsem la Plataforma Masriera amb l’objectiu de fer del Taller un centre de barri de gestió cívica, pol dinamitzador de la vida associativa i cultural del barri al servei de les activitats populars, de les arts plàstiques i escèniques, de les iniciatives per al jovent i la gent gran i dels projectes que se’n derivin perquè els puguem compartir amb la ciutadania.

Necessitem un

equipament públic pel barri

La Dreta de l’Eixample té pocs equipaments públics de proximitat ja que, de sempre, les administracions havien considerat que era un barri amb pocs residents i que el seu nivell de vida no feia imprescindible una inversió pública com la d’altres barris. Però la Dreta de l’Eixample d’avui no té res a veure amb aquell barri senyorial on s’instal·laren els industrials del tèxtil a finals del s XIX. Amb els temps, els canvis socioeconòmics han suposat un ajust substancial en els nivells de renta mitjana disponible de les famílies, també en les de l’Eixample.

I si que es veritat que la Dreta de l’Eixample té una de les densitats d’habitants/m2 construït més baixes de la ciutat – moltes oficines, hotels, habitatges amb gent gran i sola- però, atenció, el problema es que segueix baixant a causa de l’expulsió de veïns i veïnes que han de deixar l’entorn que els ha vist néixer i créixer. La causa principal és l’incessant increment dels preus de l’habitatge- especulació i allotjament turístics desbocats- però també hi contribueix sens dubte la manca de dotacions públiques que hi fan la vida encara mes difícil.

Per tant, en un entorn amb dèficits d’equipaments públics i on no hi ha solars disponibles, el Taller Masriera es una OPORTUNITAT de les que no es poden deixar perdre.

Les persones del

TALLER MASRIERA​

“Els veïns i veïnes, les entitats i els integrants del món de la cultura reivindiquen un ateneu”
Play Video

D’una banda, el col·lapse de la casa Elizalde, víctima del seu propi èxit com a centre de serveis culturals a la ciutat, fa especialment convenient i urgent un espai de trobada del veïnat -joves, grans i més grans- lloc d’intercanvis i sinergies de les entitats que vetllen per recuperar el pols abans que sigui massa tard: un Ateneu al Taller Masriera.

Però es proposa també que el Taller Masriera pugui contribuir en l’accés a la cultura, que clamen tant el barri com la ciutat, recuperant el background de la seva pròpia història. L’edifici va néixer com a espai de dinamització cultural i ha esta dedicat, al llarg del temps, a dues activitats principals: les arts plàstiques, des de 1884, i les arts escèniques, des del 1921, acollint al seu interior el Teatre Studium i que és el que ha arribat fins als nostres dies.

Ja fa anys que es treballa per a promoure un acord entre l’Ajuntament i la propietat, i al 2017 es va constituir la PLATAFORMA MASRIERA que ha recollit ja milers de signatures, l’adhesió de múltiples entitats veïnals i culturals, i el recolzament de destacades personalitats de tots els àmbits.

Carta de l’arquitecta Anna Bach a l’alcaldessa Ada Colau (2019)

Jornada reivindicativa per recuperar el Taller Masriera com equipamiento públic pel barri de la Dreta de l’Eixample.
Activitat “Petits grans arquitectes” construint la maqueta del Taller Masriera, novembre 2019

Festa Major de la Dreta de l’Eixample 2019

Diada de Sant Jordi 2019 davant el Talle Masriera
Carnestoltes 2018 taller masriera com imaginem el futur?

Taller masriera

Com imaginem el futur?

En els darrers temps s’han portat a terme diferents debats i reflexions per a escalfar motors. Tot i que el Taller Masriera és encara de propietat privada, les reivindicacions van quallant.

S’han organitzat diverses assemblees i taules rodones. La darrera, al novembre 2019 i titulada FUTURS PEL TALLER MASRIERA, va comptar amb la participació del “Col·lectiu.6”, el grup gestor de la Casa Buenos Aires, “El Galliner” i estudiants d’arquitectura que han aportat les seves experiències en urbanisme feminista, de reivindicació d’equipaments de gestió cívica i d’èxits tant importants com la d’aconseguir donar una nova vida al teatre Kursaal de Manresa.

L’equip del govern municipal com els principals partits de l’oposició van incloure la compra del Taller Masriera en els seus programes de les darreres eleccions.

PROPOSTES DE CONVERSIÓ DEL TALLER MASRIERA DE LA MA DEL TALLER DEL PROFESSOR EUGENI BACH

En el curs de projectes 2018-19 del Taller del professor Eugeni Bach, els alumnes de les escoles d’arquitectura de Barcelona (ETSAB) i Pamplona (ETSAUN) van treballar en diferents propostes de conversió del Taller Masriera en un centre cívic per al barri. Els projectes resultants exemplifiquen molt bé les possibilitats de les diferents estratègies d’intervenció al Taller, així com les dificultats i els punts a tenir en consideració a l’hora d’actuar-hi.