El passat 6 de novembre vam celebrar la Jornada de tardor de l’AVVDE, aquest any sota el lema “Una tardor de teatre”. Moltes persones es van apropar al carrer Bailèn per compartir una nova jornada reivindicativa al nostre Taller Masriera, on el veïnatge, les visites a l’edifici i el teatre al carrer van ser les absolutes protagonistes.
La jornada va comptar amb la participació d’escoles de teatre del barri com l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia, El Centre de Formació i Creació Escènica El Timbal i l’Escola de Teatre, Dansa i Musical Memory. Els actors i actrius van representar obres com “El tiempo que nos queda”, dirigida per Claudia Marcela Estrada; “Prometeu(s)”, una peça de Julia Boixader Duñó i Sara Quiñonero Pipó, “La Petita Plaça del Diamant”, dirigida per Paco Mir i un tastet musical representat per la Companyia Memory. Al final de la jornada, el COAC va realitzar un mapping sobre la façana del Taller Masriera que servia de clausura del dia.
L’acte va comptar també amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, la Sala Atrium, i l’actriu Teresa Urroz que va clausurar l’acte amb un discurs ovacionat.
Falten pocs dies per tancar la campanya i ens falta molt poquet per aconseguir el nostre objectiu, el de desvetllar a través d’aquest documental les frontisses històriques de la memòria silenciada del Taller Masriera i explicar la lluita d’un veïnatge que el reclama com un espai de trobada, d’arts vives i de cultura d’ús comunitari.
Discurs de clausura – Teresa Urroz
El teatre és una eina molt, molt poderosa de transformació personal i social.
El teatre, ritual per excel·lència ens connecta amb nosaltres mateixos i ens obre a altres realitats, a altres vides, a altres cultures.
El teatre uneix paraula i moviment, la llum, la música, el cos escenogràfic. Tant se val si som a dalt o a baix de l’escenari. Participar en el fet teatral ens fa més vius, més comunicatius, ens ajuda a entendre millor el món. Els autors i autores teatrals ens donen una visió de la realitat que ens fa més complets.
El drama ens ajuda a comprendre el nostre dolor i la comèdia a transcendir aquest dolor.
Sempre que tinguem oportunitat de fer viure el teatre, no la podem deixar escapar.
Aquest és un temple, el teatre és un temple, que ha de ser obert a tothom. Per i per a tothom.
Un teatre de qualitat i quantitat, proper i transgressor a la vegada, que no ens deixi mai indiferents.
El teatre com espai d’acollida, de trobada, d’accessibilitat, un espai dinàmic i en constant renovació. Fem els nous clàssics, fem el nostre teatre, el d’abans, el d’ara i el demà. Creem un futur ple de teatre.
La recuperació del Taller significa refer el teixit social del nostre barri, posar-nos al dia en aspectes vitals com és el d’oferir a la ciutadania un espai comunitari en què es puguin generar complicitats, i protegir-lo de negocis especulatius que expulsen el veïnatge.
La recuperació del Taller Masriera és el desig de futur en un escenari en el qual la ciutadania i el veïnatge són les protagonistes.
El desig que impulsa aquesta recuperació per al barri de l’Eixample és el seu ús com a equipament públic i l’esperança que pugui esdevenir un espai dedicat a la Comunió de les Arts Vives, la Música, la Literatura, el Teatre, la Dansa i al Cinema…tot allò tant necessari.
L’esforç que està fent la nostra comunitat per la recuperació del Taller Masriera no ens ha de fer perdre de vista que, en bona part, estem davant d’un miratge. No serà fàcil com totes les grans conquestes i per aquesta cal buscar el suport i col·laboració dels diferents actors polítics i socials.
Volem un nou Taller Masriera perquè sigui un model de la identitat del nostre Barri, identitat que exigeix una cultura cívica basada en els drets individuals de les persones i en el reconeixement de les necessitats col·lectives per exercir el DRET A LA CULTURA.
Durant aquests darrers mesos la gent és la gran protagonista d’aquesta recuperació. Celebrem que el Taller ja ha rebut més de 2.000 visitants desitjos de compartir aquesta esperança de futur i us encoratgem a participar en la Plataforma Masriera, en els Grups de Treball i a les properes jornades debat per decidir el futur del Taller Masriera.
I us vull deixar amb uns versos, com sempre inspirats, de la Maria Mercè Marçal, perquè ens acompanyin en el camí.
Vols venir a la meva barca?
Hi ha violetes, a desdir!
Anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres-
veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc…
Serem cinc-cents, serem mil!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
SALUT I BON VEÏNATGE”
Teresa Urroz – Parlament de cloenda Jornada de Teatre 6 de novembre 2021
Darreres notícies
També et pot interessar
Quins equipaments necessita la Dreta de l'Eixample?
Participa per decidir els futurs usos del Taller Masriera!
Una ullada a l'interior del Taller Masriera!
